Àrea temàtica
Teledetecció > Banda de l'espectre

ca - SHF ¹ n f
ca - freqüència superalta n f sin. compl.
es - SHF
es - frecuencia superalta sin. compl.
en - SHF
en - super-high frequency sin. compl.

Definició
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les microones, de longituds d'ona compreses, segons l'ITU, entre 0.01 i 0.1 m (freqüència entre 30 i 3 GHz), emprada en sensors de radar, senyals de ràdio, aparells de microones, etc.

SHF és l'acrònim de super-high frequency ('freqüència superalta').

Nota
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6